La selecció d'aliatge i temperament és el primer
Els panells de revestiment de sostre d'alumini personalitzats s'ordenen per aliatge, temperat, calibre i sistema de recobriment, i la decisió d'aliatge corregeix cada elecció posterior. Els treballs generals de coberta, intradós i canalons en atmosferes interiors es produeixen normalment a partir dels graus d'Al-Mn{-Mg 3004 i 3104, que combinen una resistència moderada amb una bona conformabilitat per a l'enrotllament i el plegat. Per a llocs costaners, atmosferes industrials i polvorització de sal pesada, es selecciona un grau de magnesi més alt, com ara 5052 o 5754, i per a l'exposició marina i química més severa, un grau amb magnesi en el rang del 3,5 al 4,5 per cent, corresponent a EN AW-5083, és l'opció adequada.
| Família de grau | Temperament típic | Entorn de servei | Notes |
|---|---|---|---|
| EN AW-3004 / EN AW-3104 | H24, H26 | Coberta interior, intradós, productes d'aigua de pluja | El manganès i el magnesi donen força amb un bon format |
| EN AW-5052 / EN AW-5754 | H32, H34 | Cobertes costaneres i industrials, revestiments | Un contingut més alt de magnesi millora la resistència a l'esprai de sal |
| EN AW-5083 | H116, H321 | Exposició marina i química severa | Magnesi 3,5 a 4,5 per cent; màxima resistència a la corrosió del grup |
La qualitat de la matèria primera és tan important com el nombre de grau. La bobina s'ha d'enrotllar a partir d'un lingot primari amb nivells controlats d'elements de ferro, silici i tramp en lloc de material reciclat no aclarit, i el certificat de prova de molí s'ha de comprovar amb els requisits químics i mecànics de l'EN 573-3 i GB/T 3190 abans de llançar la bobina. La força del panell i l'adhesió del recobriment depenen d'un substrat net i uniforme, de manera que l'acabat superficial i l'absència d'òxid enrotllat formen part de l'especificació de compra.
Límits de gruix, formació del recobriment i formació
El gruix es determina per la càrrega del vent, l'envergadura i el detall de fixació. Els panells a les zones costaneres o a les zones d'alta pressió del vent s'especifiquen a 0,6 mil·límetres i més, mentre que les zones convencionals de l'interior normalment utilitzen 0,4 mil·límetres i més. Les seccions arquejades, plegades o amb una altra forma s'han d'engrossir localment en el rang de 0,8 a 1,2 mil·límetres perquè la vora formada mantingui la seva resistència després de la flexió.
| Sistema de recobriment | Gruix típic de pel·lícula seca | Ús previst |
|---|---|---|
| Revestiment de bobina de polièster | 20 a 25 micròmetres | Coberta interior amb exposició moderada als raigs UV |
| Fluorocarboni de dues-capes | 25 micròmetres o més a la cara de desgast | Costanera i alta exposició UV, retenció de color |
| Fluorocarbon tres-capes | 35 micròmetres o més a la cara de desgast | Exposició severa i treballs arquitectònics de primera qualitat |
Les xifres de gruix segueixen els nivells de rendiment del recobriment de fluorocarbons àmpliament utilitzats en treballs d'arquitectura, on un sistema de dues-capes té un gruix mínim de pel·lícula seca d'uns 25 micròmetres i un sistema de tres-capes d'uns 35 micròmetres a la cara exposada. La construcció de recobriment per sota d'aquests nivells apareix més tard com a guix, canvi de color i desplaçament de les vores a les línies de tall, de manera que el pes del recobriment s'ha de verificar al panell acabat en lloc de només a la bobina plana.
Disseny de planificació i control dimensional
La personalització comença amb la mesura. El contorn de l'edifici s'ha de capturar mitjançant escaneig làser o una enquesta dimensional verificada, el model tridimensional s'ha de tancar a més o menys 3 mil·límetres i els paràmetres de cada àrea formada s'han de marcar per separat al conjunt de dibuixos. Aleshores, els dibuixos de fabricació han d'indicar explícitament la longitud de la volta, el marge d'expansió i el patró de fixació.
Durada de la volta:voltes finals i laterals de 80 mil·límetres o més, augmentades a les inclinacions baixes del sostre on la pluja impulsada pel vent-és un risc.
Moviment tèrmic:juntes de dilatació dissenyades de 5 a 10 mil·límetres, amb el detall de fixació deixat lliure per lliscar perquè el panell es pugui moure sense deformar-se.
Pendent i fixacions:els sostres a 10 graus o menys tenen un sistema de bloqueig ocult, mentre que els pendents superiors a 30 graus necessiten pinces addicionals resistents al vent-a cada línia de fixació.
Equipament al terrat:on es muntaran les matrius fotovoltaiques, la zona base es prepara amb corretges reforçats dissenyats per a una càrrega superior a 500 quilograms per metre quadrat.
El pendent també regula el recorregut de l'aigua i la posició de les articulacions. Aconseguir la direcció de la volta, el marge d'expansió i la zona de fixació al dibuix abans de tallar és el que evita les dues queixes més habituals del lloc: llauna-d'oli a la part plana del panell i voltes obertes després de la primera temporada de ciclisme tèrmic.
Substrat, emmarcat i segellat
El rendiment del panell està limitat pel substrat i l'enquadrament que hi ha sota. Una base de formigó es tritura o s'omple fins a una planitud de 3 mil·límetres sobre una regla de 3 metres, i una base de fusta es tracta dues vegades amb conservant i s'asseca fins a un contingut d'humitat inferior al 12 per cent abans de col·locar qualsevol panell.
Enquadrament:corretges horitzontals als centres de 500 mil·límetres o menys, amb una fila més propera a 300 mil·límetres als ràfecs, crestes i obertures, i un augment del 30 per cent en la densitat de fixació al llarg de la línia del ràfec.
Elements de fixació:Ancoratges d'acer inoxidable A2 o A4 o cargols auto-perforants, apretats amb un parell de 15 a 20 newton metres perquè el panell quedi subjectat sense deformar-se en el punt de fixació.
Segellat de juntes:segellador de silà modificat amb una recuperació elàstica del 90 per cent o més per a les juntes de moviment i un cordó de segellador resistent a la intempèrie-d'almenys 10 mil·límetres d'amplada entre els tapes i la paret.
L'elecció del segellador ha de coincidir amb el moviment esperat. Un segellador rígid o de baixa-recuperació simplement s'esquerda la primera vegada que el panell s'expandeix a les temperatures d'estiu, de manera que la recuperació elàstica s'especifica i verifica a partir de la fitxa de dades del proveïdor en lloc de només a partir de l'etiqueta.
Acceptació, proves i requisits especials
L'acceptació d'un sistema completat combina la inspecció visual amb proves de camp senzilles, i els resultats s'han d'enregistrar panell per panel. Durant el període de calor, les juntes de dilatació reservades es revisen per confirmar que el canvi d'espai es manté dins dels 2 mil·límetres. L'estanquitat es prova aplicant un cabal simulat de pluja intensa de 3 litres per minut per metre quadrat durant 30 minuts i confirmant que no apareix cap filtració a la part inferior ni a cap volta. En finalitzar, el panell acabat es compara amb la mostra aprovada per a la diferència de color, el gruix del recobriment i la precisió de la junta, amb un límit de diferència de color d'unes 1,5 unitats i un gruix de recobriment mesurat d'almenys el 90 per cent del valor de disseny.
Els acabats especials segueixen la mateixa lògica. Els panells decoratius antics o ondulats es produeixen mitjançant anodització, amb una pel·lícula d'òxid de 15 micròmetres o més i una solidesa del color de grau 8 o millor. Les cobertes en zones de clima extrem poden utilitzar un panell compost amb un nucli rígid de poliuretà o poliisocianurat de 45 quilograms per metre cúbic o més per combinar la reducció del so amb l'aïllament tèrmic. Allà on es preveu la fotovoltaica, com a part de les obres de coberta s'instal·la un rail de muntatge perquè no calgui foradar posteriorment, la qual cosa elimina la causa més habitual de fallada d'impermeabilització en matrius integrades.
Preguntes freqüents
P: Quin aliatge d'alumini és millor per als panells de sostre costaners?
Un grau de magnesi superior com EN AW-5052 o EN AW-5754 és estàndard per al treball costaner, i l'EN AW-5083 s'utilitza quan l'exposició a la sal i els productes químics són més greus.
P: Quin gruix de làmina es requereix?
Utilitzeu 0,6 mil·límetres o més a les zones costaneres o de fortes pressions de vent i 0,4 mil·límetres o més a l'interior, amb un engrossiment local de 0,8 a 1,2 mil·límetres a les seccions arquejades i plegades.
P: Quanta dotació d'expansió s'ha de dissenyar?
Les juntes de dilatació de 5 a 10 mil·límetres són típiques, i el detall de fixació ha de permetre lliscar el panell perquè la junta pugui alliberar l'estrès desenvolupat en un dia de calor.
P: Quins elements de fixació s'han d'utilitzar?
Ancoratges d'acer inoxidable o cargols auto-perforants apretats entre 15 i 20 newton metres, de manera que els panells es subjectin fermament sense aixafar-se al punt de fixació.
P: Com es prova un sostre acabat per detectar fuites?
S'aplica un cabal de 3 litres per minut per metre quadrat durant 30 minuts i s'inspecciona la part inferior; qualsevol filtració en una volta o intermitent falla la prova.
P: Quin gruix de pel·lícula seca hauria de tenir el recobriment?
Un sistema de dues-capes de fluorocarboni ha d'aconseguir almenys 25 micròmetres i un sistema de tres-capes com a mínim 35 micròmetres a la cara de la intempèrie.
P: Es poden afegir muntatges fotovoltaics més tard?
Són molt més fiables quan s'incorpora un rail de muntatge al paquet de cobertes, perquè la perforació posterior a través d'un panell acabat és la principal causa de fuites a les matrius integrades.
